10 AM | 23 Sep

JOAN VINYOLI

logo de Mapa Literari Catalàlogo de Espais Escrits

Itinerari Poètic Joan Vinyoli a Santa Coloma de Farners

Una ruta literària de Joan Vinyoli

El poeta Joan Vinyoli (Barcelona, 1914 – 1984) va passar els estius de la seva infantesa i adolescència des del 1922 fins al 1935 a Santa Coloma de Farners. L’entorn humà i natural d’aquest poble i de la seva comarca deixarien en la seva sensibilitat un rastre que és com un corrent de fons ben perceptible al llarg de tota la seva obra, fins al punt que Vinyoli, en els seus poemes, canta el paisatge d’aquesta vila i mitifica aquells sojorns. L’Itinerari Poètic Joan Vinyoli es una invitació a penetrar en el “domini màgic” de la poesia d’aquest extraordinari i fascinant poeta, un dels més autèntics i comunicatius de la poesia catalana de tots els temps. L’itinerari transcorre pel Parc de Sant Salvador, espai d’extrema bellesa que ja va captivar l’infant i després l’adolescent Vinyoli, i que integra alguns dels elements paisatgístics que colpiren el poeta: riera, fonts, alzines sureres, salts d’aigua, camins, roca, arbredes… Consisteix en una selecció de setze poemes la lectura dels quals es localitza en diferents indrets del parc, en un recorregut circular d’uns 1500 metres aproximadament. El conjunt dels poemes és representatiu de la riquesa temàtica i estilística de l’obra de Vinyoli i alhora mostra l’empremta que els feliços estius passats a Santa Coloma gravaren primer en el seu imaginari i, després, des de la nostàlgia, en els seus versos.

1 / 16

D’una Terra VI

Parc de Sant Salvador, a Santa Coloma de Farners

Parc de Sant Salvador, a Santa Coloma de Farners.

És ara, quan la tarda va fonent-se,
que penso en aquell sol de quan jo era infant,
i veig la clara vall plena de boira
i al fons la llisa mar blavosa i gran.
A l’indret on a mirar-la em parava
s’hi ajuntaven, en conflent suau,
els caminals rogencs i tortuosos,
plens de silenci i de profunda pau!

Filla del cel, allà, la poesia,
un dia vaig trobar de bon matí:
en un tombant secret que jo sabia,
vora el torrent humit la vaig sentir.
Oh veu del rossinyol!, tu em descobries
mons de bellesa, soledat i cel;
en aquell punt, dins l’ànima naixies,
meravellós, inconegut anhel.”

“D’una Terra VI” dins Joan Vinyoli. De vida i somni. 1948 .

Santa Coloma de Farners suposa, per a Vinyoli, la descoberta de la Natura—primera consciència de la idea d’alteritat—i, paral.lelament, de la Poesia (“Filla del cel, allà, la poesia, / un dia vaig trobar de bon matí: en un tombant secret que jo sabia, vora el torrent humit la vaig sentir”), i, doncs, que cal considerar-lo com el punt de partida, alhora, del seu periple vital i literari. És a partir del contacte directe amb aquest paisatge i des de l’experiència de contemplació “innocentment feliç” de la seva bellesa natural que el poeta descobreix —o li és revelada— una hölderliniana certesa fonamental: “Poc jo llavors sabia, però, molta / joia tenint, sabia el que no mor”. Santa Coloma de Farners és, doncs, l’àmbit privilegiat de la innocència, l’Edat d’Or de la infantesa, és a dir, del joc, la puresa i la felicitat, però és, també, l’àmbit del misteri i del somni: “Oh veu del rossinyol!, tu em descobries / mons de bellesa, soledat i cel; / en aquell punt, dins l’ànima naixies, / meravellós, inconegut anhel.” Anhel d’una realitat més “real” i sòlida que aquella que es conforma tan sols de realitats fugaces i aparents. Anhel de plenitud i de joia i, doncs, d’assoliment d’una “vida més alta”. Anhel de coneixement, d’essencialitat i d’arrelament autèntic a les petites coses per tal de gosar el salt i l’aventura cap a un “domini màgic” que només és assolible –i només a voltes– a través de la paraula poètica.
2 / 16

El poeta adolescent IV

Parc de Sant Salvador, a Santa Coloma de Farners

Parc de Sant Salvador, a Santa Coloma de Farners.

Diré el contorn dels arbres i muntanyes,
la solitud, els somnis, el destí;
allò que és trànsit vers una altra vida,
la llum entre dos clars, vull retenir.”

Com una rel desfent-se de la terra
cap a la llum d’inaccessibles astres,
així m’arrenca com el torb insomne
l’amor i em lliura a un altre.”

“El poeta adolescent IV” dins Joan Vinyoli. Les hores retrobades. 1951 .

“El poeta adolescent” és un poema en quatre parts. En aquesta darrera hi trobem una explícita declaració programàtica del que serà el propòsit dels seus versos. En tota la poesia de Vinyoli, i en el conjunt dels seus textos, hi ha present un esforç per dilucidar el sentit de la poesia i de la seva capacitat transformadora. En el cas d’aquest poema, un dels elements a remarcar és el cant a la força de l’amor del darrer vers. La presència de l’amor és present en tota la poètica de Vinyoli amb tractaments diversos; el plaer de l’amor, l’amor regenerador, l’amor sublim gairebé místic, l’amor com a font de coneixement, l’amor impossible i insatisfactori, … La imatge de la rel desfent-sa de la terra ens fa pensar en els verns que arrelen a ran de la riera en recerca de la humitat; quan, sobretot a l’estiu, la riera porta poca aigua les arrels dels verns queden visibles, com si es desfessin o fossin arrencades de la terra.
3 / 16

Pel camí dels mesos de l’any

Parc de Sant Salvador, a Santa Coloma de Farners

Parc de Sant Salvador, a Santa Coloma de Farners.

Entre ser poeta o simplement viure, hi ha una bella possibilitat, que és viure poèticament. Això és el que procuro des que vaig decidir no sojornar definitivament enlloc i fer de caminant.[…] Parteixo, doncs, altra vegada i novament em trobo recorrent els viaranys que duen als meus boscos. Alzinars beneïts!, rouredes estimades!, laberint pur on es filaven els meus somnis! Juliol, Agost, déus llenyataires, colpeixen, encara avui, com sempre, alts arbres immortals, i jo escolto i em meravello sempre de la puresa dels cops de les destrals invisibles. Entre cop i cop sento només el crepitar feréstec del silenci mentre camino sota les branques de foc verd. […] Pel relisser que baixa des del trencat fins a la bocana del gorg, l’estiu, a poc a poc, es despenja. Lianes, selva de goig, quietuds meves! […]

Amb aquests i altres pensaments volen els dies, i heus ací que tot d’una el vent d’aram de la tardor tremola sobre les muntanyes. Les ombres i teranyines del bosc ens criden ara amb més pura veu. Les fulles grogues vacil.len o ja encatifen els camins humits, vora torrents amagats al fons de les clotades. Castanya i gla són a l’abast com petits tresors, com talismans, com brases vegetals.”

“Pel camí dels mesos de l’any” dins J.V. Vinyoli. Pel camí dels mesos de l’any. 1956 .

En el fragment escollit d’aquesta prosa poètica on el poeta glossa les diferents estacions de l’any, hi ha una clara mitificació dels “seus” boscos colomencs -“alzinars beneïts!, rouredes estimades!”- i dels mesos d’estiu -“Juliol, Agost, déus llenyataires, ..”-, mesos dels seus sojorns a Santa Coloma. Quan el poeta afirma que “novament em trobo recorrent els viaranys que duen als meus boscos” fa certes les paraules de Joan Teixidor que escrigué: “Vinyoli ens canta els corriols que s’enfilen entre alzines sureres des de Santa Coloma de Farners cap a les muntanyes, …” El text comença amb l’afirmació de la possibilitat de “viure poèticament”, que el poeta va assumir amb totes les seves conseqüències i que ens remet directament a un dels principis bàsics de l’actitud poètica vinyoliana, aprehès, en bona part, en Raïssa Maritain: el do poètic no és res que es pugui provocar ni forçar, sinó que cal merèixer-lo i, doncs, demana del poeta una actitud receptiva, de recolliment passiu, de quietud. Això és: perquè la poesia neixi pura i autèntica, perquè esdevingui un veritable “cant líric essencial”, cal una determinada “disponibilitat d’esperit” i una permanent actitud d’espera i de contemplació.
4 / 16

La nit i el dia

Parc de Sant Salvador, a Santa Coloma de Farners

Parc de Sant Salvador, a Santa Coloma de Farners.

Baixem a les profundes
aigües del son a traficar amb els peixos 
de la memòria al menys distanciadament 
possible, no perquè et responguin
veus abissals, tan sols el moviment
de l’aigua negra, sumptuosa, rica
de qui sap quins secrets. Estranyes nits…
Albes després: el ganivet del dia
clivella els finestrons, penetra, llis,
un fi corrent de llum, voleien
llençols blanquíssims, grans ocells, posant-se
sobre els pallers cremant de groc, el rec
brogent es precipita en el saltant,
que l’engoleix. S’estenen blats fins a la ratlla
de l’horitzó. Els cavalls es desboquen.”

“La nit i el dia” dins Joan Vinyoli. Cercles. 1979 .

La poesia de Vinyoli és plena de conflictes i de tensions que es resolen per via del mateix poema. En aquests versos hi trobem la contraposició entre els àmbits de la nit i del dia. Observem que a la nit hi associa la memòria i els secrets, i al dia -que comença de manera significativa amb “el ganivet del dia”- unes imatges molt expressives, gairebé extasiants, fins i tot hipnòtiques, segurament d’origen oníric. Aquestes imatges ens remeten també al caràcter pictòric de bona part de la poesia de Vinyoli. Els “pallers cremant de groc” i els “blats fins a la ratlla de l’horitzó” poden ben ser visions provinents de la fascinació que sentia el poeta per Van Gogh. El darrer vers, que resol o explica la tensió establerta prèviament, és especialment significatiu i justifica la inclusió del poema en aquest itinerari, tota vegada que és plausible pensar que els cavalls que es desboquen són els del somni que Vinyoli haviat tingut a Santa Coloma i que ell interpretava com el moment de la revelació de la seva condició de poeta. Es tractaria, doncs, dels cavalls de la poesia, imatge onírica que constataria la força i arravatament imparables que dominen al poeta en els seus períodes creatius.
5 / 16

D’una Terra II

Parc de Sant Salvador, a Santa Coloma de Farners

Parc de Sant Salvador, a Santa Coloma de Farners.

M’alegrava d’anar sentint pel bosc
el so de la destral del llenyataire,
en la cremosa quietud de l’aire
fragant de ruda i fum de lligabosc.
Tu, llenyataire, com un déu abats
arbres de somni, de llegenda obscura,
en l’aire màgic de les soledats:
allà a l’estiu el ventijol murmura,
l’abella liba romanins fadats
i corre una aigua cristal.lina i dura.”

“D’una Terra II” dins Joan Vinyoli. De vida i somni. 1948 .

Compártelo:

Escribenos un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *