JOAN VINYOLI
Itinerari Poètic Joan Vinyoli a Santa Coloma de Farners
Una ruta literària de Joan Vinyoli
El poeta Joan Vinyoli (Barcelona, 1914 – 1984) va passar els estius de la seva infantesa i adolescència des del 1922 fins al 1935 a Santa Coloma de Farners. L’entorn humà i natural d’aquest poble i de la seva comarca deixarien en la seva sensibilitat un rastre que és com un corrent de fons ben perceptible al llarg de tota la seva obra, fins al punt que Vinyoli, en els seus poemes, canta el paisatge d’aquesta vila i mitifica aquells sojorns. L’Itinerari Poètic Joan Vinyoli es una invitació a penetrar en el “domini màgic” de la poesia d’aquest extraordinari i fascinant poeta, un dels més autèntics i comunicatius de la poesia catalana de tots els temps. L’itinerari transcorre pel Parc de Sant Salvador, espai d’extrema bellesa que ja va captivar l’infant i després l’adolescent Vinyoli, i que integra alguns dels elements paisatgístics que colpiren el poeta: riera, fonts, alzines sureres, salts d’aigua, camins, roca, arbredes… Consisteix en una selecció de setze poemes la lectura dels quals es localitza en diferents indrets del parc, en un recorregut circular d’uns 1500 metres aproximadament. El conjunt dels poemes és representatiu de la riquesa temàtica i estilística de l’obra de Vinyoli i alhora mostra l’empremta que els feliços estius passats a Santa Coloma gravaren primer en el seu imaginari i, després, des de la nostàlgia, en els seus versos.
D’una Terra VI
Parc de Sant Salvador, a Santa Coloma de Farners.
És ara, quan la tarda va fonent-se,
que penso en aquell sol de quan jo era infant,
i veig la clara vall plena de boira
i al fons la llisa mar blavosa i gran.
A l’indret on a mirar-la em parava
s’hi ajuntaven, en conflent suau,
els caminals rogencs i tortuosos,
plens de silenci i de profunda pau!
Filla del cel, allà, la poesia,
un dia vaig trobar de bon matí:
en un tombant secret que jo sabia,
vora el torrent humit la vaig sentir.
Oh veu del rossinyol!, tu em descobries
mons de bellesa, soledat i cel;
en aquell punt, dins l’ànima naixies,
meravellós, inconegut anhel.”
“D’una Terra VI” dins Joan Vinyoli. De vida i somni. 1948 .
El poeta adolescent IV
Parc de Sant Salvador, a Santa Coloma de Farners.
Diré el contorn dels arbres i muntanyes,
la solitud, els somnis, el destí;
allò que és trànsit vers una altra vida,
la llum entre dos clars, vull retenir.”
Com una rel desfent-se de la terra
cap a la llum d’inaccessibles astres,
així m’arrenca com el torb insomne
l’amor i em lliura a un altre.”
“El poeta adolescent IV” dins Joan Vinyoli. Les hores retrobades. 1951 .
Pel camí dels mesos de l’any
Parc de Sant Salvador, a Santa Coloma de Farners.
Entre ser poeta o simplement viure, hi ha una bella possibilitat, que és viure poèticament. Això és el que procuro des que vaig decidir no sojornar definitivament enlloc i fer de caminant.[…] Parteixo, doncs, altra vegada i novament em trobo recorrent els viaranys que duen als meus boscos. Alzinars beneïts!, rouredes estimades!, laberint pur on es filaven els meus somnis! Juliol, Agost, déus llenyataires, colpeixen, encara avui, com sempre, alts arbres immortals, i jo escolto i em meravello sempre de la puresa dels cops de les destrals invisibles. Entre cop i cop sento només el crepitar feréstec del silenci mentre camino sota les branques de foc verd. […] Pel relisser que baixa des del trencat fins a la bocana del gorg, l’estiu, a poc a poc, es despenja. Lianes, selva de goig, quietuds meves! […]
Amb aquests i altres pensaments volen els dies, i heus ací que tot d’una el vent d’aram de la tardor tremola sobre les muntanyes. Les ombres i teranyines del bosc ens criden ara amb més pura veu. Les fulles grogues vacil.len o ja encatifen els camins humits, vora torrents amagats al fons de les clotades. Castanya i gla són a l’abast com petits tresors, com talismans, com brases vegetals.”
“Pel camí dels mesos de l’any” dins J.V. Vinyoli. Pel camí dels mesos de l’any. 1956 .
La nit i el dia
Parc de Sant Salvador, a Santa Coloma de Farners.
Baixem a les profundes
aigües del son a traficar amb els peixos
de la memòria al menys distanciadament
possible, no perquè et responguin
veus abissals, tan sols el moviment
de l’aigua negra, sumptuosa, rica
de qui sap quins secrets. Estranyes nits…
Albes després: el ganivet del dia
clivella els finestrons, penetra, llis,
un fi corrent de llum, voleien
llençols blanquíssims, grans ocells, posant-se
sobre els pallers cremant de groc, el rec
brogent es precipita en el saltant,
que l’engoleix. S’estenen blats fins a la ratlla
de l’horitzó. Els cavalls es desboquen.”
“La nit i el dia” dins Joan Vinyoli. Cercles. 1979 .
D’una Terra II
Parc de Sant Salvador, a Santa Coloma de Farners.
M’alegrava d’anar sentint pel bosc
el so de la destral del llenyataire,
en la cremosa quietud de l’aire
fragant de ruda i fum de lligabosc.
Tu, llenyataire, com un déu abats
arbres de somni, de llegenda obscura,
en l’aire màgic de les soledats:
allà a l’estiu el ventijol murmura,
l’abella liba romanins fadats
i corre una aigua cristal.lina i dura.”
“D’una Terra II” dins Joan Vinyoli. De vida i somni. 1948 .
