Vallbona formava part originàriament del terme de Sant Andreu. Es troba en una zona muntanyosa, al peu de la carena que separa els termes de Barcelona i Montcada i Reixac. A la postguerra es va omplir de cases modestes, sovint autoconstruïdes, i va mantenir un cert aire de poble. La construcció de les autopistes a finals dels anys seixanta va deixar el barri pràcticament aïllat. A finals dels anys vuitanta l’Ajuntament va enderrocar els edificis més deteriorats i els va substituir per nous habitatges, equipaments i serveis, als quals se n’han afegit d’altres més recentment. La millora més important ha estat, sens dubte, la recuperació d’una bona comunicació amb els barris veïns i amb el conjunt de la ciutat, mitjançant la construcció del pont que salva el gran feix d’autopistes i trens fins a connectar amb Torre Baró, vora el baixador de la RENFE. El pont permet el pas independent de vehicles, bicicletes i vianants. Aquests darrers disposen d’accessos en forma de rampes, escales i ascensors. L’extrem inferior del barri està ocupat per explotacions agrícoles, com la Ponderosa i algunes altres, que conformen un paisatge insòlit en una ciutat com Barcelona. En aquest indret, vorejant els camps pel cantó de ponent, es conserva encara un tram a l’aire lliure del rec Comtal del segle X. El fet que sigui l’únic que es manté a la ciutat (juntament amb el tram parcialment arranjat que hi ha a l’extrem nord del barri) és un motiu de pes per preservar-lo adequadament. Per aquest motiu, el Consorci del Besòs ha iniciat l’arranjament del camí del rec Comtal que connecta Barcelona i Montcada. Tots dos municipis donen resposta d’aquesta manera a les reivindicacions de dignificar aquest pas, molt transitat pels veïns en les tasques quotidianes com anar a comprar o anar a l’escola.

Vallbona. El barrio de Barcelona más alejado de Barcelona. En un extremo del extremo, del distrito de Nou Barris, el de menor renta de la ciudad. Aquí, al otro lado de las autopistas que van hacia el norte, viven 1.300 personas encajonadas entre Montcada y Santa Coloma. Renta media, 52 sobre una media de la ciudad de 100. “Apartados y olvidados, pero responsables, y eso que aquí los políticos solo vienen a pedir el voto”, dice Santiago, de cuarenta y pico años. El flujo de votantes ante la única mesa del único colegio del barrio es constante.