És ara, quan la tarda va fonent-se,
que penso en aquell sol de quan jo era infant,   E

“De una Tierra VI” dentro Joan Vinyoli. De vida y sueño . 1948

i veig la clara vall plena de boira
i al fons la llisa mar blavosa i gran.
A l’indret on a mirar-la em parava
s’hi ajuntaven, en conflent suau,
els caminals rogencs i tortuosos,
plens de silenci i de profunda pau!

Filla del cel, allà, la poesia,
un dia vaig trobar de bon matí:
en un tombant secret que jo sabia,
vora el torrent humit la vaig sentir.
Oh veu del rossinyol!, tu em descobries
mons de bellesa, soledat i cel;
en aquell punt, dins l’ànima naixies,
meravellós, inconegut anhel.”

“D’una Terra VI” dins Joan Vinyoli. De vida i somni. 1948 .